CARTA A FELIP PUIG PEL NOI QUE VA SER DISPARAT PELS MOSSOS

lunes, 6 de junio de 2011

HEM DE DONAR SUPORT A LA DENÚNCIA DEL NOI FERIT PERQUÈ NO PODEM PERMETRE QUE AIXÒ TORNI A PASSAR ... HEM DE EXIGIR LA PROHIBICIÓ DE LA UTILITZACIÓ DE LES BALES DE GOMA I QUE FELIP PUIG SIGUI JUTJAT COM CORRESPONSABLE D’AQUESTS FETS!!!


Carta de Joan Roura Expósito:

Felip Puig: No puc menjar sòlids, no puc dormir per prescripció mèdica, no puc fer petons a les persones que estimo, no puc jugar a futbol en dos mesos, no puc celebrar la victòria del Barça i tinc la meva mare amb atacs nerviosos. Demà aniré al metge per saber si he perdut audició ja que el divendres hi tenia tanta sang que els metges no ho podien veure del tot. Aquesta nit he tornat a somniar amb l'escena de l'impacte de bola de goma. M'ha tornat a envaïr la mateixa por - i incomprensió! - que vaig sentir quan vaig recuperar el sentit després de desplomar-me al terra. En aquell moment no era capaç d'imaginar el que havia succeït, doncs jo estava molt lluny del lloc on es repartien els cops de porra. Només sagnava sense parar per l'orella – va durar 5 hores! - , tenia la vista ennuvolada, no reconeixia la meva millor amiga, tenia les mans fredes i els sentits no em responien. Totes aquestes tortuoses imatges es repeteixen insistentment al meu cap i si vostè les va manar és perquè és incapaç d'imaginar res semblant. Cregui'm

En un vídeo d'internet he trobat una imatge del Mosso que em va disparar. Miri del segon 1:25 al segon 1:30 d'aquest vídeo:



Jo no sóc el noi espaorit que surt a les imatges i al qual dispara l'agent. Jo sóc un jove que hi havia molt més enllà, tranquil·lament instal·lat en un nucli pacífic i conversant amigablement amb una companya quan aquesta bala perduda, probablement després de rebotar a terra, es va incrustrar a la meva orella. L'amiga en qüestió i d'altres testimonis, evidentment, aniran fins al final amb mi en la denúncia que penso interposar.

Felip Puig, si li interessa el meu cas, pot demanar el "parte" mèdic a l'Hospital del Mar o posar-se en contacte amb mi, segur que això no li serà difícil. Tot i així, la veritat: dubto que ho faci i encara no entenc com sóc tant il·lús com per enviar-li aquest missatge. En definitiva, penso lluitar aquesta causa fins on sigui necessari i denunciaré el meu cas fins que:

1.- El Mosso sigui identificat i retirat del Servei per disparar a un ciutadà sense mirar qui hi ha darrere.

2.- Els Mossos d'Esquadra deixin d'utilitzar aquestes boles de goma que ja han matat a gent i han volat molts ulls.

3.- Renunciï al càrrec per ordenar aquesta massacre.

Més indignat que mai li demana la dimissió un conciutadà ferit.


Joan Roura Expósito

No hay comentarios:

Publicar un comentario