CARTA D'UN METGE DE CATALUNYA

Carta d'un metge de Catalunya


Em despedeixen.

A partir del dia 1 d'agost no podré atendre'ls més a causa de les retallades pressupostàries a sanitat projectades pel govern de la Generalitat. Segons m'han comentat a subdirecció mèdica, l'hospital de Bellvitge no té diners per pagar-me aquest estiu. Ni a mi, i als altres 56 metges eventuals que, com jo, seràn despedits. Inicialment el plà és recontractar-nos el setembre o l'octubre, amb contractes renovables de mes a mes, sense dret a vacances i possiblement amb una rebaixa del sou. Aquestes opcions són casi una invitació als metges perquè abandonem la sanitat pública. El mateix està passant des de fa molt de temps amb infermeres, auxiliars i la resta de sanitaris que han vist empitjorar les seves condicions de treball els últims anys.

Aquestes retallades, juntament amb les realitzades prèviament i l'actual tancament d'hospitals, contribuiran a augmentar les llistes d'espera tant per a consultes com per a quiròfans i a reduïr la qualitat de l'assistència fins al punt que, qui vulgui tenir accés a la salut, només li quedarà la opció de pagar una assegurança privada. A més a més de les despeses d'aquesta assegurança haurà de comptar amb el fet que l'asseguradora no tindrá la mateixa cobertura de salut que la sanitat pública. Això serà un gran benefici econòmic per les asseguradores de salut que possiblement ja s'estàn fregant les mans pensant en els millons d'euros que guanyaran aprofitant aquesta penosa situació. També serà un gran benefici per les arques dels governs que hauran de gastar menys diners en salut. És a dir, la salut de les persones és una càrrega per les arques dels governs. Però aleshores, perquè paguem impostos?

Resulta curiós que no hi hagi diners per pagar metges però que sí que n'hi hagi per pagar un parlament europeu, un altre nacional, un parlament autonòmic, diputacions i alcaldíes. (No sé si són necessaris tants "jefes"). També hi ha diners per pagar pensions vitalícies, i de quantitats importants, a diputats i senadors. Jo personalment prefereixo tenir un cirurgià i una anestesista contractats que no pas un polític a casa seva felicitant-se per les coses bones que va fer quan estava treballant per aixecar el país. També hi ha diners per mantenir cotxes oficials que evidentment són cotxes de gamma alta i perquè els nostres eurodiputats viatgin a primera classe perquè es cansen si viatgen en classe turista. Això sense comptar dietes, allotjaments i altres despeses. Hi ha milers de milions d'euros per rescatar als bancs de la crisis però sense que després se'ls demani que retornin els diners que se'ls hi ha deixat, aquest préstec és el que ens deixa sense diners per a la salut i l'educació. Però és clar, els polítics i els bancs sempre són molt amics i l'economia de lliure mercat intocable. ¿No hi ha diners? No m'ho crec.
Senyors pacients. Lluitin per la seva salut perquè els hi estan robant. Amb l'excusa de la crisi, han retirat els diners a allò més necessari en benifici d'uns pocs. La nostra sanitat, s'està enfonsant i no és per falta de diners sinó per purs interessos econòmics. Potser acabarem com a Estats Units on, qui no s'ho pot permetre, no té dret a la salut.

Lluitin per la seva salut. Facin reclamacions, demandes judicials, manifestin-se, associïn-se, indignin-se. Es sanitaris ja hem lluitat, ara els toca a vostès.

VOLEN PRIVATITZAR LA SANITAT I HO ACONSEGUIRAN SI VOSTÈS NO HO IMPEDEIXEN.